Josep Maria Sentís

Pàgina dedicada a l’Autor

Volem compartir des d’aquest espai, una mostra el més àmplia possible de les seves creacions.

Amb un clic sobre el Títol de l’Índex, tindràs accés al Poema triat, però si prefereixes continuar llegint tots els textos de l’Autor publicats en aquesta web, pots continuar fins al final de la pàgina.

(S’actualitza amb cada nova publicació).

ÍNDEX

Accés al títol triat

3- Records

2- Tant com nosaltres

1- Espurnes.

Publicacions de l’Autor en PROARTCAT

3- RECORDS

Tots són records d’un record,

es desfan volant al vent.

Desitjos que mai es compren

són regals dels dies que ens diuen adéu.

Amagats sota el noguer,

dins la fageda florida

amb el color del vespral,

desperten uns sentiments.

De les branques esventades

cauen fulles bressolades

i volen als nostres peus,

senyalant-nos un camí.

Adormides semblen ara

estores del nostre destí,

barrejades amb les tiges els nostres peus les trepitgen

i ens descobreixen un cel, poc a poc…

A l’horitzó retallat

per la carena que el trenca

sense voler fer-li mal,

blau o gris, groc o núvol, llençol que llevem del llit

i amb el cant del passerell

composem la nostra història,

tan real com un mateix.

Il·lusions deixem tancades

amb el verb d’un temps passat, passat

perdut de la vida, el pany el tanca la clau…

Enrere mai és present,

present futur que camina.

Autor: Josep Maria Sentís

2-TANT COM NOSALTRES

Escorcollant la tenebra amb llum de plata vermella,

llampec que crema la terra com el blat segat del cel;

esglai que brama ple de foc, rogenc esclata al desig,

enroscant-se amb el plor de l’enyorança que brolla

en el passat del present de la teva mare terra,

una terra que ja no és verge per ningú.

Tancat a dins de nosaltres resta el batec d’un viscut;

perdem el temps en recances i gemecs sense ressò,

enganys que amarats s’esberlen per precipicis de fang,

i tens al món la mà estesa de sentiments i promeses

estavellades al so de la xerrameca,

xerrameca que omple la gargamella seca,

com la suor pel cos ens esbrina les vergonyes

de recons desconeguts, per indrets que són dreceres.

Parpelles dormides s’enlairen per despertar i descobrir

tan llarg el camí camina, que no el pots pas seguir

tots son vells, tant com nosaltres!…

Autor: Josep Maria Sentís

1- ESPURNES

Quan els vidre fan espurnes de cristall lluent i fil de plata,
reflectint el seu mirall com si fos font d’il·lusió,
sentir el seu crit no és ferida. Si no llum que crida i estel que fuig.
És l’escletxa on mil paraules posen veu a la fredor.
Trenquen formes, obren vides, neixen, canten i s’esquerden quan ens miren,
fent-se pols amb la tardor.
I si la il·lusió és fantasia, el seu desig n’és claror. Tan transparent com el vidre
i tan fort com un petó.
Arestes obren la terra, quan es claven fent soroll i tremolen com la vida,
que es trenca amb la clau que tanca el sol.
Rialles d’un passat perdut, del cel escombren estrelles amb l’espetec de l’absurd,
que ens apropa i ens separa.
Escampant al vent la flama de l’enyorança llunyana per mil batecs de color.
I si la il·lusió és fantasia, el seu desig n’és claror, tan transparent com el vidre…
I tan fort com un petó!

Autor: Josep Maria Sentís

Tornar a l’inici d’aquesta pàgina

El nostre més sincer agraïment.
Barcelona, any 2019

A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close