Records

Tots són records d’un record,

es desfan volant al vent.

Desitjos que mai es compren

són regals dels dies que ens diuen adéu.

Amagats sota el noguer,

dins la fageda florida

amb el color del vespral,

desperten uns sentiments.

De les branques esventades

cauen fulles bressolades

i volen als nostres peus,

senyalant-nos un camí.

Adormides semblen ara

estores del nostre destí,

barrejades amb les tiges els nostres peus les trepitgen

i ens descobreixen un cel, poc a poc…

A l’horitzó retallat

per la carena que el trenca

sense voler fer-li mal,

blau o gris, groc o núvol, llençol que llevem del llit

i amb el cant del passerell

composem la nostra història,

tan real com un mateix.

Il·lusions deixem tancades

amb el verb d’un temps passat, passat

perdut de la vida, el pany el tanca la clau…

Enrere mai és present,

present futur que camina.

Autor: Josep Maria Sentís