Temença

Entre les flors de cotó

d’un paisatge arborescent

amago, com un tresor,

un dolor que encara és meu.

Amago un cor esberlat

com la magrana madura

i el pensament crivellat,

com un coixinet d’agulles.

Gelosa,

guardo el meu neguit

dins d’un llibre de poemes.

Em fa por

que si l’arrenco d’aquí

no em quedi res. Ni la pena

Autora: Glòria Bosch i Morera

Tornar a la pàgina dedicada a l’Autora